PAGE TOOLS

Pàgines destacades


Total de visites:

Glossari

  • Ambliopia. Disminució de l'agudesa visual en un ull sense que hi hagi un trastorn orgànic identificable, la qual cosa fa que l'altre ull esdevingui dominant.
  • Agenèsia del cos callós. Trastorn neurològic consistent en l'absència total o parcial del cos callós, present des del naixement.
  • Apnea. Suspensió més o menys prolongada de la respiració.
  • Anàlisi funcional del comportament. En el marc del suport conductual positiu, manipulació de l'entorn de la persona, presentant o eliminant diferents estímuls o situacions i observant com aquestes manipoulacions influeixen en la conducta.
  • Atàxia. Trastorn motor caracteritzat per una manca de coordinació del moviment, no acompanyat d'alteració paralítica.
  • Atròfia. Involució d'un òrgan, un teixit, etc, o de la seva funció per raons fisiològiques normals.
  • Bliss, Charles K. (1897-1985) Autor austríac inventor del sistema de comunicació semantografia o sistema Bliss, ideat per ser utilitzat com a llenguatge universal escrit que permetés comunicar-se fàcilment a persones que parlen llèngües diferents.Des de 1971, elsistema Bliss s'utilitza principalment com a eina de comunicació per a persones amb discapacitat i dificultats de comunicació.
  • Bruxisme. Acció de fregar les dents de baix contra les de dalt, produint un so desagradable.
  • Competència: capacitat de realitzar una acció, especialment aquella que s'ha adquirit a través de l'experiència o l'entrenament.
  • Congènit. Dit d'un caràcter heretat o d'una característica existent a l'hora de la naixença o des de la naixença.
  • Debilitat: Dintre les característiques individuals d'una persona, allò en que aquesta és comparativament dèbil, punt feble, àrea adaptativa amb menys competències o competències absents o deficitàries.
  • Dependència. Estat permanent en que es troben les persones que, per raons lligades a la falta o pèrdua d'autonomia física, intel·lectual o sensorial, tenen limitacions en les seves activitats que comporten una restricció significativa en la seva participació en diverses àrees de funcionament i que no es poden reduir o substituir amb ajuts tècnics, és a dir que requereix necessàriament del suport d'altres persones per a la seva realització. Subestat negatiu de la independència.
  • DIR/Floor time. El model DIR (basat en el desenvolupament, les diferències individuals i les relacions)/Floortime constitueix una aproximació comprensiva per entendre i tractar els nens que pateixen trastorns de l'espectre autista i del desenvolupament. Se centra en ajudar els nens a assolir les fites evolutives bàsiques relacionades amb la relació, la comunicació i el pensament, més que en tractar únicament els símptomes dels seus problemes.
  • Discapacitat intel·lectual. Discapacitat que es caracteritza per limitacions significatives en el funcionament intel·lectual i en la conducta adaptativa tal com es manifesta en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat s'origina abans dels 18 anys.
  • Dispràxia. Trastorn de l'organització i coordinació del moviment. Dispràxia evolutiva. Alteració del desenvolupament de l'organització i coordinació del moviment.
  • Espasticitat. Contracció o rigidesa de la musculatura que fa difícil el moviment.
  • Equip. És un grup de persones que coopera per tal d'assolir un objectiu comú a partir de les aportacions imprescindibles de cada un dels membres. Aquesta cooperació implica habitualment una repartició equitativa de les responsabilitats, de manera que cadascú és indispensable per a la consecució de l'objectiu marcat.
  • Equizofrènia. L'esquizofrènia és un trastorn mental o grup de trastorns que es caracteritza per pertobacions en la forma i el contingut dels pensaments (per exemple, delusions o halucinacions), en l'humor (per exemple, afecte inapropiat), en la consciència d'un mateix i la relació amb el món exterior (per exemple, pèrdua dels límits de l'ego, aïllament), i en la conducta (per exemple, condcutes estranyes i aparentment sense sentit). El diagnòstic requereix l'alteració significativa en el funcionament personal i la presència de símptomes durant almenys sis mesos.
  • Flow. Concepte proposat per Mihaly Csikszentmihalyi per descriure l'estat mental d'experiència òptima, en el qual la persona es troba totalment absorta en el que està fent i que es caracteritza per un sentiment d'energia enfocada i implicació total, distorsió del temps (que pot semblar que no passa o que ha passat sense adonar-nos) i pèrdua de la consciència d'un mateix.
  • Funció executiva. Les funcions executives són conductes adaptatives, orientades a objectius, que permeten als individus superar els pensaments i les respostes automàtiques, particularment a l'hora de resoldre nous problemes.
  • Funció de la conducta. Conseqüències relacionades amb el manteniment de l'ocurrència de la conducta. Funcions documentades de les conductes problemàtiques inclouen (a) l'atenció, (b) les conseqüències tangibles, (c) la fugida, i (d) l'estimulació sensorial.
  • Grup. El grup és un nombre limitat de persones que conflueixen per tal d'assolir juntes un objectiu comú. La interacció entre elles no està estructurada, cosa que generalment comporta que les aportacions dels membres siguin desiguals o, a voltes, el resultat es redueixi a una compilació de treballs individuals. Segurament és la forma més habitual de treball en grup emprat a les aules.
  • Habilitat: Dintre les característiques individuals d'una persona, allò en que aquesta és comparativament fort, punt fort, àrea adaptativa amb més competències o competències presents i més desenvolupades.
  • Habilitació. El terme habilitació es refereix al procés de capacitació de les persones amb discapacitat perquè desenvolupin aquelles habilitats que els permetran viure amb la màxima normalitat i independència
  • Hemiparèsia. Debilitat motora, mobilitat restringida o paràlisi d'una meitat del cos (braç i cama).
  • Hemiplègia. Paràlisi d'una meïtat del cos.
  • Hipoteràpia. La hipoteràpia és una estratègia terapèutica que utilitza el moviment del cavall com a part d'un programa integrat d'intervenció dirigit a assolir objectius funcionals. En la hipoteràpia, el cavall influencia el pacient, mentre que aquest no controla el cavall. Per aquesta raó, la hipoteràpia va principalment dirigida a aquelles persones que per la seva discapacitat física o cognitiva no poden exercir pràcticament cap acció sobre el cavall. Els tractaments que utilitzen més la hipoteràpia inclouen la fisioteràpia, la teràpia ocupacional i la logopèdia.
  • Integració sensorial. En el context de les ciències neuropsicològiques, el concepte d'integració sensorial es refereix a la tendència innata que el sistema nerviós té per rebre i organitzar la informació sensorial i motriu a través de la interacció amb i dins l'entorn (Donal Hebb, The Organization of Behavior 1949). El terme també s'utilitza per designar una forma de teràpia que utilitza diferents exercicis per millorar el nivell d'integració sensorial i que sembla ser efectiva per tractar pacients amb trastorns del moviment o hiper/hipo reactivitat sensorial severa.
  • Intel·ligència. Propietat de la ment que abasta moltes aptituds relacionades, com la capacitat per raonar, planificar, resoldre problemes, pensar de forma abstracte, comprendre idees i el llenguatge, i aprendre. Encara que la intel·ligència es pot concebre de manera força ample, els psicòlegs la consideren quelcom diferent de la creativitat, la personalitat, el caràcter, el coneixement o la sabiduria.
  • Lleure. El lleure es pot definir com el temps en el que podem decidir lliurement el que volem fer i com el conjunt d'activitats que, de forma característica, no estan relacionades amb el treball o d'altres formes d'activitat obligatòries i que s'espera que promoguin sentiment de plaer, afiliació, felicitat, espontaneïtat, fantasia o imaginació, auto-realització, auto-expressió i desenvolupament personal. El lleure és un àmbit principal de la vida personal i resulta essencial per a l'evolució personal a llarg termini i el benestar personal.
  • Nens explosius. EL Dr. Ross Green introdueix l'expressió nens explosius per descriure nens que mostren un llindar de frustració extremadament baix, una gran intolerància a la frustració, i flexibilitat i adaptabilitat extraordinàriament limitades en situacions de frustració. Aquests nens poden rebre diagnòstics molt variats (trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat, trastorn bipolar, trastorn obsessiu-compulsiu, trastorn de personalitat, trastorn de conducta, trastorn disocial, trastorn negativista desafiant, trastorn emocianal i de conducfa, etc.), però el Dr. Greene afirma que l'expressió nens explosius descriu millor els vertaders problemes d'aquests nens i que proporciona un millor marc conceptual per corprendre i alleujar les seves dificultats.
  • Millora cognitiva. Les activitats de millora cognitiva tenen com a finalitat millorar els processos i competències intel·lectuals que formen part de l’estructura de la intel·ligència i que inclouen el raonament, la rapidesa de processament, les memòria visual i auditiva i la memòria operativa, la percepció i l’organització espacials, la comprensió i fluïdesa verbals, etc.
  • Paranoia. Psicosi caracteritzada per l'aparició d'idees delirants i obsessives, normalment de grandesa, de persecució, d'anormalitat somàtica, etc. articulades lògicament
  • Pica. Acció consistent a menjar substàncies no comestibles.
  • Prosopagnòsia. Modalitat d'agnòsia visual congènita o adquirida que impedeix el reconeixement de cares familiars. Literalment, el terme deriva del grec: prosopos = rostre i agnòsia = incapacitat per al reconeixement. Aquest trastorn s'acompanya sovint de pèrdua parcial de visió, encara que el dèficit visual mai no és complet i en cap cas és la causa primària que impedeix el reconeixement de les cares conegudes. L'origen del problema es relaciona amb les àrees d'associació cortical, especialment en la escorça postrolàndica.
  • Qualitat de Vida. Percepció de l’individu sobre la seva posició en la vida dintre del context cultural i el sistema de valors en el qual viu i pel que fa als seus objectius, a les seves expectatives, normes i preocupacions. És un concepte extens i complex que engloba la salut física, l’estat psicològic, el nivell d’independència, les relacions socials,  les creences personals i la relació amb les característiques rellevants de l’entorn. 
  • Registre ABC: tipus de registre que permet documentar l'ocurrència d'antecedents, conductes problemàtiques i conseqüències que segueixen immediatament aquestes conductes. l'"A" es refereix als antecedents, que són els estímuls que precedeixen les conductes problemàtiques. La "B" (de behavior en anglès) es refereix a la conducta que s'observa. la "C" es refereix a les conseqüències que segueixen la conducta.
  • Resposta a la intervenció. La RTI (Response to Intervention) és una aproximació a la provisió de serveis per als alumnes amb diversos nivells de dificultats en els aprenentatges. Es basa en el seguiment minuciós del progrés que l'alumne fa en cada etapa de la intervenció. Els resultats d'aquest seguiment s'utilitzen per prendre decisions sobre les futures estratègies o intervencions que cal implementar i que han d'estar sempre basades en la recerca.
  • Sistemes de comunicació alterrnativa i augmentativa. Conjunt estructurat de codis (verbals i no verbals), expressats a través de canals no vocals (gestos, símbols gràfics, signes) que necessiten suport físic, o no, i que, gràcies a processos específics d'aprenentatge, serveixen per realitzar actes de comunicació (funcional, espontània i generalitzable) per ells mateixos, o juntament amb canals vocals, o com a recolzament parcials d'ells
  • Smith Opitz Congènit, Síndrome de. La síndrome de Smith Lemli Opitz és una malaltia caracteritzada per discapacitat intel·lectual, hipotonia, dimorfisme facial, anomalies de les extremitats, dels genitals i dels ronyons. Es presenta amb més freqüència en els homes, amb una prevalença de 1/40.000 nascuts vius, dels quals la quarta part són prematurs.
  • Temps assignat. És el temps especificat per a una activitat o esdeveniment.
  • Temps en tasca o temps d'implicació. Part del temps en què un alumne presta atenció a les tasques d'aprenentatge i intenta aprendre. Això exclou el temps que dedica a socialitzar, somiar despert, portar-se malament, etc.
  • Temps escolar. La quantitat de temps que es passa a l'escola. Pot referir-se al nombre de dies lectius en un any, al nombre d'hores lectives en un dia o al nombre d'hores lectives en un any.
  • Temps de classe. Temps que es passa dins de l'aula en un dia d'escola, excloent el temps de menjador, descans, canvi de classe, etc.
  • Temps d'instrucció. El temps de classe que es dedica a la ensenyar determinats conceptes, habilitats o metodologies, excloent els procediments rutinaris, les transicions o els procediments disciplinaris).
  • Teràpia assistida per cavalls. Consisteix en la incorporació del cavall com a mediador per millorar la qualitat física de les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial, problemes de salut mental y/o problemes d'adaptació social i com a recurs terapèutic complementari en teràpies específiques.
  • Textos programats. Materials de treball per a alumnes amb problemes d'aprenentatge que tenen com a finalitat (i)permetre de manera realista un nivell d'aprenentatge significatiu dels continguts d'una unitat didàctica i (ii) poder ser utilitzats a classe com a material alternatiu, de manera que l'alumne hi pugui romandre realitzant una tasca adequada i vinculada al contingut que s'està tractant. En tant que programats, els materials han de seguir estrictament les pautes següents: (i) estar adequats al nivell estimat de lectura, comprensió, raonament i expressió dels alumnes, (ii) incorporar els principis d'instrucció auto-administrada, al ritme propi de l'alumne, presentada en una seqüència lògica, amb molta repetició de conceptes i dividida en passes petites.
  • Vinculació. Vincle emocional entre el nen i el seu cuidador principal.