PAGE TOOLS

Pàgines destacades


Total de visites:

activitats, rutines d'acció conjunta

Introducció

Els nens amb trastorns de l'espectre autista, trastorn generalitzat del desenvolupament o discapacitat intel·lectual greu tenen sovint dificultats per entendre el significat del que diem o del que fem en les nostres interaccions socials. La interacció amb les persones els resulta confusa i imprevisible. En conseqüència, molts nens tenen dificultats per participar en esdeveniments socials o els eviten totalment. Quan les interaccions es fan més previsibles i lògiques, els nens amb aquest tipus de trastorns es troben en millors condicions per interactuar i comunicar-se amb les altres persones.

Les rutines d'acció conjunta tenen com a objectiu crear interaccions que siguin previsibles, lògiques i repetibles.

Objectius

  • Desenvolupar el llenguatge expressiu i receptiu
  • Millorar les competències i la interacció socials
  • Desenvolupar l'autonomia personal

Materials

  • Materials requerits per les rutines

Què és una rutina d'acció conjunta?

En general, una rutina d'acció conjunta es pot definir com una interacció rutinària entre dues o més persones. L'activitat que les persones realitzen segueix una seqüència lògica i predible d'esdeveniments i depèn d'una seqüència establerta d'intercanvis verbals. A primera vista, una rutina d'acció conjunta pot semblar molt similar a moltes de les activitats que fem durant el dia. Per exemple, es poden donar rutines conjuntes quan juguem amb un nen, preparem un projecte, o realitzem  una tasca diària, com fer el llit. Tanmateix, per constituir una vertadera rutina d'acció conjunta, una activitat compartida ha de ser previsible, lògica i s'ha de poder repetir una i altra vegada. S'atribueix a McLean i Sneyder (1984) el desenvolupament del concepte de rutines d'acció conjunta.

Una rutina d'acció conjunta, que a partir d'ara anomenarem simplement rutina, és una estratègia específica per encoratjar la comunicació de nens i adults amb discapacitat intel·lectual. L'objectiu de les rutines és desenvolupar converses espontànies i millorar la comprensió social. A partir d'una rutina familiar i previsible, els educadors i els pares poden encoratjar la comunicació proporcionant repeticions i pràctica freqüents del llenguatge objectiu en el context d'una activitat funcional i motivadora.

Elements bàsics de les bones rutines d'acció conjunta

Resulta útil pensar en les rutines com si fossin petites representacions teatrals. A cada representació, hi ha una obra concreta a represetar. Els actors tenen cadascú els seu paper específic. Els papers estan relacionats uns amb els altres. L'obra comença i acaba i l'argument segueix una seqüència específica. Es dóna un guió a cada actor. L'obra s'assaja, cada intervenció es repeteix una i altra vegada fins que està ben memoritzada. L'obra es representa a cada sessió exactament de la mateixa manera, A mesura que passa el temps, alguns actors poder afegir improvisacions o expandir les seves intervencions, però l'obra roman majorment intacta.

Igual que una bona obra de teatre, una bona rutina d'acció conjunta es caracteritza per una sèrie d'elements:

Un tema unificador

Les rutines efectives han de tenir un tema que sigui significatiu i motivador. En d'altres paraules, els participants en la rutina han d'entendre de què va l'activitat i voler-hi participar.

L'objectiu o tema de les rutines pot variar, i ser senzill o elaborat. Un tema pot ser tant senzill com apilar blocs, o tant complicat com una trucada telefònica a un amic. Els temes es preparen normalment al voltant d'esdeveniments que es donen habitualment en l'entorn immediat. Hi ha tres tipus principals de rutines:

Preparació o muntatge d'un producte: per exemple, preparar l'esmorzar, construir una torre de blocs.

Participació en jocs i activitats de torns. Per exemple, fer bombolles, fer pessigolles, jocs cooperatius.

  • Rutines organitzades a partir d'un argument o conte. Per exemple, fer veure que som bombers, representar un conte.

Atenció compartida

Les rutines d'acció conjunta necessiten un focus d'atenció compartit i una oportunitat per fer participar per torns. Atenció compartida vol dir que els participants atenen als mateixos esdeveniments i hi responen cadascú dins del seu paper. Si cadascú va al seu aire en una activitat, no hi ha necessitat de comunicació. Les rutines requereixen interacció, per incrementar les oportunitats de practicar el llenguatge i les respostes socials. Com els actors d'una obra de teatre, la part de cada participant ha d'estar relacionada amb les dels altres perquè l'obra tingui sentit.

Seqüència lògica i previsible

Perquè una rutina sigui previsible i es pugui repetir, cal que l'activitat inclogui una seqüència d‘accions lògica. Activitats com preparar un entrepà amb pa amb tomàquet, parar la taula o fer el llit impliquen totes tasques que segueixen un ordre específic. Tenen un començament i un acabament clars, i resulta fàcil repetir la seqüència exacte de tasques cada vegada. En conseqüència, el nen pot preveure què ha de fer a cada moment. Sap què dir o què fer perquè és el mateix cada vegada. La situació és més complicada amb activitats obertes, com fer una torre amb bloca o jugar amb aigua. En aquests casos, l'adult ha d'afegir una estructura afegint una seqüència artificial de tasques.

És important mantenir la seqüència d'activitats exactament de la mateixa manera al començament, fins que el nens coneixen les rutines perfectament. Cada pas de la rutina ha d'incloure les mateixes paraules (signes o símbols). És important dividir la seqüència en etapes molt petites. Cada etapa és una oportunitat per a la comunicació. Com més petits, més passos i més oportunitats de comunicació.

Papers clarament definits

En la majoria de rutines, els papers de cada participant han d'estar clarament definits. En rutines senzilles, el nen pot actuar com a qui demana, mentre que l'adult és qui té les coses. Com a resultat, els nens poden aprendre a parlar o actuar diferentment segons els paper que els toca.

Repetició i variació planificades

La repetició de paraules, signes, símbols i accions ha d'estar planificada en la rutina. Ës important que el nen pugui anticipar el que ha de dir o de fer i això s'aconsegueix mitjançant la repetició. Tanmateix, el nivell de repetició pot variar. Alguns nens necessiten un guió exacte del que han de dir i de quines frases han d'utilitzar. Aquesta repetició exacte és necessària fins que el nen pot utilitzar les paraules o fer les accions independentment.

Per a d'altres nens, la repetició exacte no és tant crítica. L'adult pot simplement limitar les opcions del que es pot dir, modelant diverses variacions que són semblants i adequades. Quan el nen pot executar independentment el seu paper a la rutina, és el moment d'introduir variació.

Variació controlada

Les rutines d'acció conjunta són previsibles per naturalesa, però la rutina no esdevé una eina valuosa si no es planifica com variar-la i expandir-la. La variació controlada de les rutines és un aspecte crucial i dóna als nens l'oportunitat de canviar el que fan o diuen dins d'una estructura en la que es troben còmodes. Algunes formes de variar les rutines són:

  • Introduir nous materials i nou vocabulari. Si la rutina consisteix en fer rodar cotxes per una rampa, i el nen ha de dir "tira cotxe" o "cotxe avall" mentre empeny el cotxe per la rampa, podeu introduir nou vocabulari afegint camions, autobusos, o una bicicleta, i canviant les expressions a utilitzar per "tira bici", etc. Les accions de la rutina es poden variar per incloure "pujar", "ha caigut", etc. Si la rutina té a veure amb "comprar", es poden canviar els ítems disponibles.
  • Ometre material necessari. Si esteu fent un puzzle, "perdeu" una o dues peces. Si esteu parant la taula, oblideu els gots.
  • Feu coses inesperades. Si un nen fa el signe de "més" per demanar suc en petites quantitats, doneu-li per sorpresa una beguda que no li agradi tant. Això li dóna oportunitat de dir que "no".
  • També podeu fer inaccessibles els objectes, presentar objectes que no funcionen o no són apropiats per a una activitat determinada, interrompre o violar una rutina, etc.

Tingueu en compte les respostes de cada nen! Alguns nens no canvien immediatament el que diuen o fan quan es varia una rutina. En aquest cas, haureu de presentar moltes vegades el mateix canvi. Alguns nens poden reaccionar malament als canvis en una rutina. En aquest cas feu els canvis més petits possibles i introduïu-los un a un i molt lentament. No us pareu en una sola variació. Introduïu canvis fins que el nen arriba a interactuar espontàniament a la diversitat de situacions que es poden donar.

Format per dissenyar rutines

Un possible format per dissenyar rutines és el següent:

Data: .................................................................................................................................

Nom / tema de la rutina. ....................................................................................................

Suports / materials necessaris: .........................................................................................


 Vocabulari expressiu - receptiu

 

Accions 

 

 Seqüència bàsica
Variacions planificades 

Recordeu

La classe ha de ser un entorn previsible. Definiu i ensenyeu rutines per a:

  • Entrar a classe i començar a treballar.
  • Preveure el programa del dia.
  • Demanar el material.
  • Demanar atenció o ajuda.
  • Demanar per anar al vàter.
  • Comunicar que algú et molesta.
  • Passar d'una activitat a una altra.
  • Saber si has fet una cosa ben feta.

Amb persones amb greu discapacitat intel·lectual i greus problemes de comunicació i llenguatge, utilitzeu la comunicació total: feu servir paraules i/o signes i/o pictogrames, i accepteu

Prepareu rutines en diferents entorns: anar a demanar coses a secretaria, rutines al pati, a la cuina, etc. i en les que intervinguin diverses persones: altres nens o adults, educadors o personal.

Referències

  • Interactive Collaborative Autism Network (ICAN).
  • Snyder-McClean, L., Solomonson, B., McClean, J., & Sack, S. (1984). Structuring joint action routines: A strategy for facilitating communication and language development in the classroom. Seminars in Speech and Language, 5, 212-228.

Feedback

Heu feu mai activitats similars? Teniu experiències, bones, dolentes o divertides, per explicar? Voleu fer suggeriments?

Incorporarem el que ens digueu en aquesta fitxa, de manera que cada nova impressió pugui incorporar nous elements. Escriviu-nos.

Gràcies per la vostra col·laboració!