Què és el Floortime?

El Floortime (joc circular) és:

• Una forma sistemàtica de treballar amb un nen per ajudar-lo a progressar en les etapes del desenvolupament funcional-emocional
• El nucli fonamental d'aproximació evolutiva a la teràpia proposada pel model DIR

El Floortime:

• Parteix de la primera etapa de desenvolupament funcional-emocional que el nen no hagi assolit o de les que hagi assolit amb limitacions
• Treballa per promoure el procés de desenvolupament a partir d'aquestes etapes

El Floortime:

• Implica un treball intensiu amb els pares i els terapeutes
• Intenta que el nen assoleixi progressivament les diferents etapes evolutives o que completi les que ha assolit amb limitacions

Què distingeix el Floortime d’altres aproximacions?

En el Floortime, el pare o terapeuta treballa i el nen es diverteix. Amb el temps, el pare o terapeuta també es pot divertir, però la seva responsabilitat és demanar al nen que faci sis coses a la vegada, intentant que poc a poc assoleixi el màxim nivell possible en cada una d'elles.

Treballeu amb el nen a partir dels seus interessos i de la seva iniciativa, o sigui que per a ell és com un joc. Si el nen s'interessa per ninos o un camió, o passeja per l'habitació sense propòsit, partiu d'aquest punt i utilitzeu el seu interès per:

1. Aconseguir atraure la seva atenció
2. Engrescar-lo (engrescar: Incitar, excitar, a fer alguna cosa; desvetllar l'entusiasme, el desig de fer o de participar)
3. Aconseguir una comunicació bidireccional, obrint i tancant cicles de comunicació recíproca en la que ells tenen la iniciativa
4. Portar-lo  vers la solució compartida de problemes
5. Ajudar-lo a parlar, emprar idees, dir-vos el que vol
6. Ajudar-lo a connectar idees

En resum

El Floortime és fonamentalment un tipus especial de joc en el que:

• Vosaltres intenteu desevolupar les habilitats funcional-emocionals bàsiques ajustant la vostra relació a les característiques individuals del nen
• El nen s'ho passa bé perquè respeteu els seus interessos i la seva iniciativa
• Quan el nen un mira, o riu, o us parla, això té tot el sentit: no és artificial, no és forçat, no és una repetició rutinària

Algunes estratègies bàsiques

Recordeu que les idees següents potser no són adequades o no es poden aplicar a tots els nens. Tanmateix, us poden ajudar a saber en què fixar-vos i com engrescar el nen i connectar amb ell.L’element més important del Floortime és que el nen I vosaltres gaudiu d’una activitat conjunta. Si el nen i vosaltres us ho esteu passant bé, esgur que us trobeu en el bon camí.

• Respecteu la iniciativa i els interessos del nen. No importa tant el que feu com que compartiu l’activitat
• Utilitzeu gestos, el to de la veu i el llenguatge corporal per accentuar l'emoció del que feu i dieu
• Doneu significat simbòlic als objectes quan jugueu amb el nen: Quan el nen puja al sofà, feu veure que és una muntanya, quan es deixa caure per un tobogan, feu veure que es llença al mar i que ha de vigilar els peixos
• Mentre jugueu amb el nen, ajudeu-lo a elaborar les seves intencions. demaneu qui condueix el cotxe, cap on es dirigeix, si té prous diners, si s'ha recordat d'agafar les claus, perquè hi va, perquè no a un altre lloc, etc. Expandiu els temes a mesura que el joc progressa
• Feu parades. Quan sorgeix un problema durant el joc, busqueu una solució simbòlica. Agafeu la farmaciola quan la nina cau perquè el nen la pugui curar, agafeu la caixa d'eines per arreglar el cotxe que no funciona.
• Reconegueu la frustració del nen i mostreu-vos empàtics
• Impliqueu-vos en la trama del joc. Convertiu-vos en una participant i assumiu un paper. Parleu directament als ninos en comptes de fer sempre preguntes al nen sobre el que està fent
• Ajudeu al nen però sigueu a la vegada el seu company de joc. Parleu com a company, però forceu al nen a elaborar les seves idees
• Poseu obstacles durant el joc. Per exemple, poseu un camió de manera que bloquegi la carretera. Aleshores, parlant com a company, demaneu-li com es pot resoldre el problema.
• Feu servir el joc per ajudar el nen a entendre i superar les idees o temes que i fan por. Treballeu la fantasia i la realitat
• Deixeu que el nen porti la batuta. Potser el seu joc no és prou realista, però encoratgeu el pensament lògic.
• Mentre jugueu, centreu-vos en el procés: quin personatge voleu ser, quin materials calen, en quin moment han canviat les idees, quin és el problema, quan acabar amb un tema, etc.
• Ajusteu el to de la veu a la situació. Feu veure que ploreu quan el personatge es fa mal, aplaudiu quan el personatge està content, poseu una veu fosa quan feu de dolent
• Reflexioneu sobre les idees i els sentiments de la història, tant quan jugeu com després, com feríeu amb d'altres experiències de la vida real
• Discutiu amb el nen temes més abstractes com el (personatge9 bo/el dolent, separació/pèrdua, i les emocions que entren en joc com la proximitat, la por, la gelosia, la ira, la competitivitat, etc. recordeu que el joc simbòlic i la conversa só les formes segures de practicar, rememorar, comprendre i assolir tot el ventall d'idees i experiències emocionals