Què és l'esquizofrènia?

“Esquizofrènia” és una paraula que gairebé tothom ha sentit alguna vegada. Però la major part de la gent no sap amb certesa què és realment l’esquizofrènia, què la causa, i què es pot fer quan algú la pateix.

Primer de tot hem d’aclarir algunes idees confuses que molta gent té sobre els trastorns esquizofrènics. Potser hem sentit dir que l’esquizofrènia és tenir més d’una personalitat. És veritat que hi ha un trastorn mental molt poc freqüent que fa que les persones sembli que tinguin personalitats diferents segons el moment. És una mica com els actors, que representen personatges diferents en pel·lícules diferents. Aquest trastorn es diu “trastorn dissociatiu” i no és un trastorn esquizofrènic.

El nom ”esquizofrènia” ve de l’idioma grec. Significa que hi ha una desorganització del pensament que fa que de vegades sigui difícil decidir què és real i que no ho és. Algunes persones diuen que és com si tinguéssim un somni mentre estem desperts. Tot allò que sentim que ens passa ens sembla real. Moltes vegades ens sembla una mica estrany o ens fa por, però ens continua semblant molt real. Quan aquest episodi d’esquizofrènia es passa, ens adonem que moltes de les coses de les que estàvem segurs probablement no eren reals. Això és semblant a com ens adonem que els somnis no eren reals quan ens despertem.

Una altra font de confusió és que molta gent diu que tenir esquizofrènia és el mateix que estar “boig”. Aquesta paraula no es fa servir en medicina ni psicologia. De vegades “boig” vol dir que tenim un comportament estrany o estrafolari. Algunes vegades, les persones que pateixen esquizofrènia poden mostrar una conducta rara, però la major part de les vegades es comporten com totes les persones. Fins i tot quan la gent troba la seva conducta estranya, quan entenem les dificultats que la persona té en aquell moment, aquesta conducta té un sentit i una explicació.

Sovint es pensa que les persones amb un problema mental són violents i perilloses. Alguna vegada les persones que pateixen esquizofrènia poden tenir atacs de ràbia, però normalment son gent tranquil•la i més aviat tímida. Les investigacions més recents mostren que els atacs violents són més freqüents quan ens sembla que l’altra gent està fent plans en contra nostra, i quan no estem rebent un tractament eficaç per al nostre trastorn. També són més freqüents quan prenem begudes alcohòliques o drogues.

Què és un trastorn esquizofrènic?

L’esquizofrènia és un trastorn mental que afecta aproximadament una persona de cada dues-centes en tots els països i arreu del món. Als hospitals de la major part de països, hi ha més persones amb esquizofrènia que amb d'altres malalties. Això fa de l'esquizofrènia un problema de salut pública important. 

Per a la major part de la gent, l'esquizofrènia és un problema molt important, perquè afecta molts aspectes de la seva vida. Tot el que és important en la nostra vida es pot veure afectat per l'esquizofrènia.

L'esquizofrènia no provoca els mateixos problemes a tota la gent. La major part de les vegades, però, pertorba coses de les que fem cada dia. Podem tenir dificultats amb els problemes perquè el nostre pensament és confús. Pot ser que ens costi concentrar-nos i que no puguem treballar tan bé com abans. Això mateix ens pot passar amb les activitats d'oci. També ens pot ser més difícil tractar amb els amics perquè ens costa més mantenir una conversa, o perquè els nostres sentiments cap a la gent han canviat. De vegades, els pensaments que tenim ens preocupen tant que no som capaços d'ocupar-nos de les necessitats més bàsiques, com dormir, menjar o l'aparença personal. En els últims anys, aquests dèficits en les activitats de la vida diària s'han començat a anomenar “símptomes negatius”.

Com podem saber que una persona té un trastorn esquizofrènic?

L'esquizofrènia es diagnostica quan es reconeixen unes característiques determinades, Aquestes característiques inclouen canvis en els nostres pensaments i els sentiments que tenim, i, en menor grau, en la nostra conducta. En aquests moments, no hi cap anàlisi de sang especial o radiografia que ens pugui ajudar a fer un diagnòstic. El diagnòstic es fa a partir de les coses que expliquem al metge sobre les dificultats que tenim. És important intentar dir exactament què és el que ens passa i com ens sentim, fins i tot si ens fa por i ens sembla que no té cap sentit. Contràriament al que molta gent creu, els psiquiatres, psicòlegs i altres especialistes de la salut mental no poden llegir el pensament de la gent! Només poden fer un diagnòstic a partir del que els expliquem. Les característiques principals que ajuden als psiquiatres a diagnosticar que tenim un episodi de tipus esquizofrènics són:

Interferències amb el nostre pensament

Quan tenim episodis d'esquizofrènia, els nostres pensaments es poden veure pertorbats de diferents maneres:

• Ens venen al cap pensaments que no són els nostres propis pensaments. Sembla que algú ens els fiqui al cap amb telepatia, ones de ràdio o raigs làser.
• Desapareixen pensaments del nostres cap, com si algú ens els robés. La ment se'ns queda en blanc i som incapaços de pensar en res durant uns moments. Això es diferent de quan oblidem una cosa o no podem pensar sobre una cosa durant un moment, o de quan estem nerviosos i perdem el fil del que pensàvem.
• Sentim els pensaments en veu alta, com si algú que estigués al costat els pogués sentir també. De vegades notem com si els nostres pensaments fossin emesos des del nostre cap, de manera que tothom pot saber el que pensem i no tenim cap pensament privat. Aquesta interferència amb la nostra ment pot ser molt desagradable.

Deliris o falses idees

Un altre tipus de pertorbació del pensament s'anomena “deliri”. Un deliri és una idea falsa que ens sembla real i certa mentre patim un episodi d'esquizofrènia. De fet, però, ni els nostres amics més íntims poden trobar que la idea tingui sentit. Veiem alguns exemples d'idees que són característiques de l'esquizofrènia:

• La creença que una altra persona o força controla els nostres pensaments o les nostres accions, o que som una mena de zombies sense voluntat pròpia i que algú ha agafat el control del nostre cervell i del nostre cos.
• La creença que algú intenta fer-nos mal, fins i tot que intenta matar-nos, sense cap raó aparent. Estem segurs que ens persegueixen injustament.
• La creença que som una persona especial o que tenim habilitats especials. Per exemple, pensem que som un rei o una reina, o que nosaltres causem terratrèmols, inundacions o altres desastres naturals.

Aquestes idees ens venen de sobte i són diferents de les idees que normalment tenim. Per aquesta raó, els amics i la família s'adonen ràpidament que probablement no corresponen a la realitat. Quan ens hem recuperat, ens podem sorprendre del que crèiem quan teníem el pensament desorganitzat. Tot plegat s’assembla una mica a despertar d'un somni estrany.

Al·lucinacions o falses sensacions

De vegades podem sentir, veure, o olorar coses que les altres persones no poden sentir, veure ni olorar. Quan això passa normalment vol dir que tenim una al•lucinació, o una sensació falsa. També ara això se sembla a tenir un somni quan estem desperts. És molt típic de l'esquizofrènia sentir clarament veus o persones que parlen que ningú més pot sentir. Les veus poden semblar molt reals i que venen de l'habitació del costat o de fora. Algunes vegades sembla que vinguin de dins del nostre cap o, més rarament, d'alguna altra part del nostre cos.

Altres característiques de l'esquizofrènia

• Dificultat per parlar: De vegades, les persones amb esquizofrènia parlen d'una manera que es fa difícil de seguir. Alguns cops fan servir paraules rares o expressions estranyes. D'altres vegades poden parlar molt poc i és gairebé impossible comunicar-se amb ells.
• Conductes estranyes: Algunes persones amb esquizofrènia poden desenvolupar formes rares d'estar de peu, o fer moviments estranys. Alguns d'aquests moviments poden ser efectes de la medicació, però d'altres formen part del trastorn esquizofrènic.
• Canvis de sentiment: La sensació que els nostres sentiments han desaparegut o que són molt menys intensos és una característica freqüent de l'esquizofrènia. Els sentiments afectats poden ser tan els de felicitat com els de tristesa. D'altres vegades, quan tenim esquizofrènia, podem sentir que no controlem els nostres sentiments, de manera que riem o plorem quan no ens trobem particularment contents ni tristos.

Aquestes característiques són les que s'han tingut en compte per decidir que probablement tenim un trastorn esquizofrènic. Com passa amb tots els diagnòstics mèdics, no podem estar totalment segurs que aquest diagnòstic en particular és correcte. Però amb els mètodes moderns de diagnòstic, els psiquiatres poden estar-ne tan segurs com els metges d'altres especialitats. Tanmateix, cal recordar que tenir un trastorn esquizofrènic vol dir només que en ocasions tenim dificultats especials amb la forma de pensar, sentir i de comportar-nos, La resta del temps, els nostres pensaments, sentiments i conductes són com les de qualsevol altra persona. És important que ens considerem persones normals, que tenim de vegades algunes dificultats amb els pensaments, els sentiments i les conductes. Hi ha molts tipus de trastorns esquizofrènics. Alguns s'anomenen trastorns psicòtics, trastorns esquizofreniformes o trastorns esquizoafectius. Que es classifiquin d'una o altra manera depèn de la durada dels episodis i de si durant els episodis hi ha també problemes amb l'estat d'ànim.

Com evoluciona normalment l'esquizofrènia?

L'esquizofrènia acostuma a aparèixer en l'època que els joves comencen a fer-se adults. Tanmateix, pot aparèixer en qualsevol moment de la vida d'una persona. Si l'esquizofrènia apareix quan la persona és un nen, el pronòstic és sovint pitjor que si apareix quan la persona és un adult o una persona gran. Molta gent pateixen un episodi d'esquizofrènia i mai no tornen a tenir cap altre atac. Però la majoria de vegades, la gent té més d'un episodi amb símptomes separats per períodes de temps sense cap símptoma. En uns pocs casos, la gent continua tenint símptomes durant molts anys. Tanmateix, al llarg dels anys fins i tot els casos més greus d'esquizofrènia semblen millorar poc a poc.

Els tractaments moderns han aconseguit millorar el pronòstic disminuint els símptomes més pertorbadors i allargant els períodes sense símptomes. Els resultats semblen millors quan el tractament òptim s'inicia molt aviat després de l'inici del trastorn. Però fins i tot quan ens recuperem totalment, sempre hi ha el risc de patir nous episodis al llarg de la nostra vida. Desafortunadament, els millors tractaments no funcionen gaire per a unes poques persones i aquestes poden continuar tenint símptomes sense que es puguin evitar.

L'esquizofrènia ens afecta a molts de nosaltres quan estem en la millor època de la nostra vida. Implica un alteració profunda dels nostres plans i esperances per al futur. Com a conseqüència, no es estrany que ens sentim desgraciats, aclaparats i desesperats. Aquests sentiments depressius s’assemblen de fet als que tenen les persones que pateixen un depressió i poden fer que el metge es confongui, sobre tot si no ens han vist quan teníem els símptomes característics de l'esquizofrènia.

Durant aquests períodes de depressió, algunes persones han arribat a suïcidar-se. És molt important, per tant, que aquest problema es reconegui i s'hi actuï immediatament.

A més del risc de tenir períodes de depressió, les persones amb esquizofrènia poden patir altres problemes de salut mental, com per exemple problemes d'ansietat o de salut en general. És important que ens fem revisions mèdiques freqüents de forma que sempre estiguem rebent el millor tractament possible.

Quina és la causa de l'esquizofrènia?

L'esquizofrènia és un trastorn d'origen biològic, associat a l'estrès. Això vol dir que està causat probablement per un problema del cervell combinat amb un alt nivell d'estrès en la nostra vida.

El cervell funciona en part gràcies a l'acció d'unes substàncies químiques especials anomenades neurotransmissors. No se sap amb seguretat què és el que funciona malament en el cervell quan apareix una esquizofrènia, però sembla que un dels problemes té a veure amb aquests neurotransmissors. Un desequilibri en aquestes substàncies químiques pot produir els símptomes d’al•lucinacions, delusions i dificultats per pensar. Quan es prenen algunes drogues com LSD, crack o cocaïna, es poden produir els mateixos tipus de desequilibri. El resultat és que es poden presentar símptomes que són gairebé idèntics als de l’esquizofrènia.

Cal notar que quan es prenen alguns tipus de medicació, que són combinacions de substàncies químiques, sembla que es corregeixin els desequilibris en els neurotransmissors i en conseqüència milloren els símptomes de l’esquizofrènia.

Mols científics han investigat sobre la naturalesa i la causa exactes del desequilibri químic del cervell, però encara no s’ha arribat a cap conclusió definitiva. Cada mes apareixen noves teories i és fàcil sentir-se confús. Algunes teories que potser hem sentit encara no s’han demostrat. Per exemple, no hi ha evidència científica que l’esquizofrènia estigui produïda per una deficiència en vitamines. Tampoc que una teràpia basada en vitamines millori l’estat d’una persona amb esquizofrènia. Aquesta millora només passa quan una persona té una deficiència clara en vitamines, com a resultat d’una dieta insuficient. Això no treu que en el futur es pugui trobar que alguna gent té problemes de nutrició i en l’absorció de vitamines i que en aquestes persones això contribueixi al desequilibri químic que porta als trastorns esquizofrènics.

Com en el cas de molts altres problemes mèdics, no sabem encara la causa exacta de l’esquizofrènia, ni tenim tampoc una cura completa. Tenim, tanmateix, tractaments excel·lents que poden minimitzar l’impacte del problema en les nostres vides.

L’esquizofrènia, és un trastorn familiar?

L’esquizofrènia és un trastorn que es presenta en algunes famílies. Això no vol dir que si algú de la nostra família té esquizofrènia, tothom l’hagi d’arribar a tenir. O que una persona que pateix esquizofrènia no es pugui casar i tenir fills. Ja hem dit que en la població general, hi ha una probabilitat entre dues-centes de tenir esquizofrènia. Si un familiar proper a nosaltres té esquizofrènia, com una pare, una mare o un germà, les nostres probabilitats de desenvolupar la malaltia són de 1 sobre 10. Si tenim un bessó idèntic amb esquizofrènia, o els nostres dos pares la tenen, les probabilitats són molt més altes.

Sembla que el que s’hereta no és pròpiament l’esquizofrènia sinó només la tendència a desenvolupar-la. Les persones amb risc de desenvolupar esquizofrènia no tenen segurament en el cervell alguna substància química i això genera el desequilibri que pot desenvolupar l’esquizofrènia. Però aquest desequilibri només porta a l’esquizofrènia quan la persona que té aquesta vulnerabilitat experimenta situacions particularment estressants.

Estrès i esquizofrènia

S’ha observat que el primer episodi d’esquizofrènia es produeix quan la persona es troba en una situació d’estrès. Un dels períodes en els que hi ha més estrès és el dels nois quan comencen la seva vida adulta. En aquest moment intenten aconseguir un treball, trobar parella i viure pel seu compte fora de la família. En el cas dels homes, aquest és el període on l’esquizofrènia apareix per primer cop amb més freqüència. En el cas de les dones, el període de màxim estrès coincideix amb el moment en que tenen el primer fill. Per tant, l’esquizofrènia comença més tard en les dones.

Els estudis mostren que l’esquizofrènia pot empitjorar poc després d’esdeveniments estressants, com poden ser la mort d’un familiar, la pèrdua d’un treball, o el trencament d’una relació íntima. Però no només els esdeveniments desagradables com aquests fan que l’esquizofrènia empitjori. Esdeveniment positius, com casar-se, tenir un fill, canviar de casa o començar un treball nou, poden fer empitjorar l’esquizofrènia si són molt estressants.

Un alt nivell d’estrès pot venir de problemes socials, com tenir una casa en males condicions, no tenir casa, treball o diners. Una part important de tots els programes de tractament la constitueix la provisió de suport social bàsic per afrontar aquests problemes.

D’altres estudis mostren que un cop hem tingut un episodi d’esquizofrènia, les persones del nostre entorn personal, la família, els amics i els companys de treball, ens poden ajudar molt. El que cal és que aquestes persones ens proporcionin suport i encoratjament perquè puguem recuperar poc a poc les nostres competències i els nostres interessos. Si la gent es dedica a pressionar-nos, renyar-nos o criticar-nos, això fa que ens posem més malament. Tanmateix, si fan massa coses per nosaltres i l’únic que podem fer tot el dia és estar tombats sense fer res, també això fa que l’esquizofrènia empitjori. És impossible evitar totalment l’estrès, però els nostres amics i la nostra família ens poden ajudar molt a afrontar les dificultats de la nostra vida, i a assolir objectius realistes pas a pas.

A més dels tractaments amb medicines, el programa d’Atenció Integrada en Salut Mental ens ensenya a fer servir mètodes eficaços per discutir els problemes i els objectius que volem assolir. Això ens ajuda a afrontar l’estrès que puguem patir en la nostra vida diària. La combinació de medicació i gestió de l’estrès ens pot ajudar a recuperar-nos dels episodis i a disminuir les probabilitats de tornar a tenir nous episodis.

Està clar que els amics i els familiars ens poden ajudar molt. També és cert que de vegades poden fer que les coses siguin més estressants. Tanmateix, no hi ha evidència que suggereixi que per culpa de la família es pugui agafar una esquizofrènia.

Fa uns anys, es pensava que l’esquizofrènia i d’altres trastorns mentals podien tenir com a causa la manera com els pares comunicaven els seus pensaments i els seus sentiments als fills. Certament, això és molt important, però no hi ha cap evidència científica que digui que la mala educació, la mala comunicació o una infantesa infeliç puguin causar esquizofrènia. Sí és veritat que aquests tipus de problemes no ajuden ningú a desenvolupar habilitats eficaces per afrontar l’estrès en la seva vida. I si una persona té la mala sort de patir esquizofrènia pot ser que es trobi més incapacitada que els altres que hem tingut la sort de poder aprendre maneres millors de manejar l’estrès.