Basat en el llibre "Els nens explosius" del Dr. Ross W. Green.

Sumari

Una nova aproximació per entendre i educar els nens inflexibles i de fàcil frustració

Tots els coneixem, nens que exploten quan se'ls diu que facin alguna cosa o quan les coses no surten com ells volen. Els nens que perden totalment el control i esdevenen agressius, verbalment i físicament. Són nens mimats, tossuts, manipulatius, oi que sí?

O potser no. Aquestes expressions suggereixen que aquests nens planifiquen intencionadament les seves conductes. En conseqüència, cal aplicar estrictament les estratègies habituals de premis i càstigs per motivar-los i perquè aprenguin a comportar-se. Tanmateix, per a molts d'aquests nens i nenes, aquestes estratègies simplement no funcionen. Son nens que es frustren molt fàcilment i extremadament inflexibles. Es col·lapsen amb demandes aparentment sense importància, per temes menors i canvis sobtats de plans. Poden ser ansiosos, irritables i volàtils. Els costa explicar perquè se senten frustrats 0 pensar en possibles solucions als problemes.

Sovint se'ls diagnostica amb una ampla diversitat de trastorns clínics: trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), síndrome de la Tourette, depressió, trastorn bipolar ... Si tot això s'aplica al vostre fill o a un dels vostres alumnes segurament us sentiu frustrats, aclaparats, culpables, esgotats, desesperats, sense saber que fer.

Ara, per fi, hi ha noves esperances. En aquest llibre, el Dr. Ross Greene, psicòleg infantil a l'Hospital General de Massachussetts i a l'Escola de Medicina de Harvard, defensa que les dificultats d'aquests nens provenen de dèficits evolutius en dues arees critiques: flexibilitat i tolerància a la frustració. Afirma que si aquests nens poguessin portar-se be, ho farien. Incorporant el darrers aven90s en neuro-psicologia, el Dr. Greene desenvolupa una aproximació practica, sensible, sistematica i efectiva per ajudar aquests nens a casa i a l'escola. Això implica:

• Reduir l'hostilitat i l'antagonisme entre el nen i els adults
• Anticipar les situacions en les que resulta més probable que el nen exploti
• Crear un entorn en el que les explosions siguin menys probables
• Centrar-se menys en els premis i càstigs i mes en la comunicació i en la resolució com partida dels problemes
• Ajudar el nen a desenvolupar habilitats d'auto-regulació i de pensament perquè esdevinguin mes flexibles i manegin la frustració d'una manera més adaptativa

Manca de capacitat, no de voluntat

De la mateixa manera que alguns nens es retarden en l'adquisició de la lectura i que d'altres no arriben mai a desenvolupar grans capacitats atlètiques, els nens inflexibles-explosius no progressen com voldríem i com en d'altres nens és normal pel que fa a les habilitats de flexibilitat mental i emocional i tolerància a la frustració.

La cosa més important que cal saber sobre els nens inflexibles¬explosius és que ells no volen ser inflexibles ni explosius. Les explosions emocionals no són intencionades ni estan planificades, i no son una manera de manipular els adults, atraure atenció, provar els límits o iniciar una batalla pel poder. De fet, si observeu un nen durant una explosió, veureu que se sent absolutament miserable. Cap nen escull sentir-se d'aquesta manera. Escol!eu el mateix nen quan s'ha calmat, i sovint us dirà sincerament que se sent malament i que Ii sap greu haver perdut el control.

El Dr. Green està convençut que el problema no és la manca de motivació per comportar-se bé, els nens inflexibles-explosius perden el control perquè no tenen les habilitats de pensament necessàries per manejar la frustració, com per exemple, per expressar necessitats i desigs de manera apropiada i efectiva, posposar les gratificacions, canviar un esquema mental per un altre 0 pensar en possibles alternatives diferents de solució. En mig d'una crisi, tot ho veuen en "blanc i negre", no poden veure les tonalitats de gris que corresponen a solucions de compromís, que potser acceptaran de bon grat en un altre moment. Aquest "col.lapse" emocional es pot comparar a un "vapor lock".

Què implica això per a l'educació d'aquests nens? Moites coses. Si la manca de motivacio no és el problema, no té sentit intentar controlar-Ios mitjançant càstigs 0 premis Si el problema és la manca d'habilita!s, el que hem de fer és intentar crear un entorn que els ajudi a adquirir-Ies i posar-se al nivell dels seus companys.

Augmentar les probabilitats d'èxit

Ajudar un nen inflexible-explosiu no es pot fer, ben segur, seguint una simple recepta. Exigeix fer observacions precises del nen i avaluar-lo amb els instruments adequats, adequar les estratègies al nen i sobre tot, demana habilitat i creativitat per part de l'adult, i molt d'esforç. El progrés pot ser desigual 0 lent, i és fàcil perdre guanys que semblaven aconseguits. El Dr. Greene proposa les següents estratègies per millorar les probabilitats d'èxit quan es treballa amb un nen inflexible¬explosiu:

• Assegureu-vos que tots els adults que interactuen amb el nen treballen d'acord. Molts adults poden ajudar a que el nen manegi millor la seva frustració, però només en cal un per empitjorar-Ia. És per tant absolutament important que els educadors, altre personal de l'escola i els pares arribin a percebre el problema de la mateixa manera, que estiguin d'acord en la forma d'actuar i en les estratègies que es volen intentar aplicar, que les entenguin bé i que les apliquin de la forma més homogènia possible.
• Reduïu les demandes que posen a pro va la tolerància del nen a la frustració. Trieu quines batalles voleu lluitar. És realment imprescindible que el nen faci tot el que us agradaria que fes i de la forma que voldríeu? Probablement no, si més no de moment. Intentar que el nen satisfaci totes les vostres expectatives només aconseguirà augmentar la seva frustració, i segura ment tampoc no ho aconseguireu. És millor centrar-se en un o dos aspectes clau a la vegada i deixar de moment de banda els altres. Per establir un sistema de prioritats, el Dr. Greene suggereix fer servir tres cistelles o sacs. La cosa funciona de la manera següent:
  • Cistella A: Aquí fiquem les conductes que no són negociables, les coses que considerem absolutament importants i que el nen ha de fer quan li diem. Només ens hem d'arriscar a una crisi violenta per les coses que hem ficat en aquesta cistella
  • Cistella B: Conductes i requeriments que podem negociar. No volem arriscar-nos a una crisi per aconseguir una d'aquestes conductes, però creiem que son prou importants perquè el nen arribi a fer-les eventualment. Farem plans per treballar-les poc a poc i esperem resultats a mig termini.
  • Cistella C: Inclou aquelles conductes que, després d'un incident, pensem que realment "no valien la pena". Aquestes les deixem de banda, no cal ni mencionar-les al nen. Ara per ara no son prou importants.
• Aprengueu a observar els senyals primerencs d'una crisi i a actuar ràpidament per prevenir-la. Aquests senyals poden ser molt diversos i depenen de cada nen, però poden incloure una certa mirada, un canvi en la veu, expressions com "estic cansat" o "estic avorrit", "tacos", pèrdua d'energia, etc. Potser podeu retirar-vos i donar temps que la situaci6 "es refredi", o podeu intentar distreure el nen portant la seva atenci6 a una cosa menys frustrant. O podeu intentar donar-li paraules adequades per ajudar-lo a expressar millor el que li passa, el que el frustra, el que vol, o a negociar una sortida. També podeu entrenar el nen a recordar com sortir d'una situació de frustració. Recordeu que no hi ha una sola manera de sortir d'una crisi o d'evitar-la. L'únic truc és conèixer el nen, tenir un repertori de respostes i repassar-les dintre el cap o, de vagades, amb el propi nen.
• Mireu més enllà del que el nen diu durant la crisi. Segons el Dr. Greene, la major part del que el nen diu durant una crisi són runes o deixalles mentals. Prendre's aquestes paraules personalment, enfadar-se o castigar-lo pel seu llenguatge només servirà per agreujar la crisi. Encara que sembli que no s'hauria de consentir, el millor que podem fer és interpretar la conducta del nen com un senyal que la seva capacitat de pensar racionalment de moment ha desaparegut o és molt baixa. En aquests moments cal mantenir-se freds i serens i ajudar el nen a superar la seva frustració.
• Conegueu, per endavant, quines situacions provoquen més frustració i feu canvis. El nen, es posa nerviós cada vegada que se li demana que faci problemes de matemàtiques per escrit? Dóna problemes quan treballa en grup? Es posa neguitós quan ha de treballar en la mateixa activitat durant més d'uns pocs minuts? Si aquests conductes les hem ficades a la cistella B, és possible modificar la tasca d'alguna manera

Característiques dels nens explosius

1. Flexibilitat i capacitat d'adaptació remarcablement limitades i incoherència enmig de la frustració. El nen es mostra incapaç de "canviar de marxa" quan se li demana alguna cosa o quan hi ha un canvi de plans imprevist. Quan la situació requereix d'adaptació i de flexibilitat, el nen explosiu queda aclaparat i frustrat. Davant la frustració, la capacitat de pensar en una solució mútuament satisfactòria disminueix o desapareix totalment. El nen té dificultats per recordar com actuar en aquestes situacions o les conseqüències d'altres incidents similars, no pot acceptar arguments ni pensar coherentment i es pot deteriorar encara més en resposta al càstig
2. Llindar de frustració extremadament baix. El nen es frustra molt més fàcilment i per qüestions aparentment molt més trivials que els altres nens de la seva edat. En conseqüència, el nen viu el món com quelcom ple de frustració i d'adults que no el comprenen.
3. Tolerància extremadament baixa a la frustració. No només el nen es frustra més fàcilment, sinó que experimenta les emocions associades amb la frustració amb més intensitat i les tolera de forma molt menys adaptativa que els altres nens de la seva edat. En resposta a la frustració, el nen esdevé agitat, desorganitzat i verbalment o físicament agressiu.
4. Tendència a raonar el termes concrets, rígids i en "blanc i negre". El nens és incapaç de percebre els matisos de gris en una situació ("el... és un desgraciat i em té mania, l'odio", en comptes de "el... avui té un mal dia") i aplica normes simplificades, rígides i inflexibles en situacions complexes, i pot retornar impulsivament a aquestes normes fins i tot quan són manifestament inapropiades (el pati és a les 10.30, m'és igual si hi ha una reunió, me'n vaig al pati).
5. Persistència de la inflexibilitat i de les respostes inadequades davant la frustració, malgrat les conseqüències. El nen continua mostrant crisis freqüènts malgrat els premis, els càstigs i les amenaces.
6. Canvis sobtats d'humor que provoquen episodis d'inflexibilitat. El nen sembla estar de bon humor i de sobte es desmorona davant d'una circumstància frustrant, per trivial que pugui semblar.
7. Inflexibilitat especialment accentuada en alguns àmbits, per exemple, la roba, el menjar, l'ordre en que s'han de fer les coses.
8. La inflexibilitat i la dificultat per respondre i manejar la frustració d'una manera adaptativa poden coexistir amb d'altres problemes i reforçar-se mútuament. Per exemple: alteracions i canvis d'humor, depressió, hiperactivitat, impulsivitat, ansietat, obsessions, aïllament social...
9. Mentre que d'altres nens es tornen més irritables quan estan cansats o tenen gana, els nens inflexibles es desmoronen completament en aquests circumstàncies.

Preguntes més freqüents

• Com puc saber si he de consultar un professional perquè avaluï el meu fill (alumne)? Què és una bona avaluació?

Durant els últims anys s'ha fet més normal consultar un especialista quan un nen mostra retard en el seu desenvolupament físic o en els seus aprenentatges. Ara, comencem a reconèixer que no tots els nens adquireixen de forma natural competències socials i emocionals com són la flexibilitat o la tolerància a la frustració, i que quan observem retard o problemes en aquestes àrees cal avaluar amb cura la situació.

Com a pares o educadors, tenim un paper molt important en la defensa del nen. Si esteu preocupats pel desenvolupament d'un nen i creieu que té moltes de les característiques incloses en la descripció dels nens explosius, recomanem que consulteu un especialista. No us deixeu convèncer pels comentaris benintencionats dels familiars, mestres o amics, que potser no han vist mai les coses que el nen arriba a fer o que, amb la millor intenció, intenten minimitzar el problema. Confieu en els vostres instints i en el vostre criteri.

Si un nen té dificultats, com més aviat busqueu ajuda, més aviat podrà rebre l'ajut que realment necessita. Com més espereu, més es deteriora la situació i més es generalitzen percepcions i assumpcions sobre el problema que poden ser equivocades. Això pot comportar un etiquetatge erroni, el sentiment de no sentir-se comprès per part del nen i una disminució de l'auto-estima. Els responsables del nen, pares o educadors, poden arribar a sentir-se terriblement estressats, frustrats, sols i a patir problemes personals o professionals.

Enllaços

• Center for Collaborative Problem Solving. Inclou informació sobre el treball del Dr. Ross Greene, la seva recerca, seminaris, formació a distància i el Collaborative Problem Solving Institute.
• Foundation for Children with Behavioral Challenges. La FCBC és una organització sense ànim de lucre dedicada a proporcionar informació i suport als cuidadors i a promoure una nova forma de veure i d'ajudar els nens amb dificultats socials, emocionals i conductuals.
• Think:Kinds. L'objectiu de Think:Kinds és millorar la comprensió i el tracTament dels nens amb problemes de conducta mitjançant la difusió d'una aproximació innovadora i demostrada anomenada Solució de Problemes en Col·laboració.