PAGE TOOLS

Pàgines destacades


Total de visites:

integració Sensorial

La integració sensorial és el procés neurològic que organitza i interpreta la informació sensorial que prové del propi cos i del medi ambient. La integració sensorial és la base crucial per un futur aprenentatge i comportament més complex.

Per la majoria de nens, la integració sensorial es desenvolupa en el transcurs de les activitats infantils quotidianes. Però, alguns nens no tenen la facilitat d’organitzar-se mentalment i necessiten una ajuda externa que els ensenyi a processar la informació sensorial.

Durant la primera infància, el sistema nerviós del nen processa constantment estímuls. Des de el naixement, tots estem preparats per rebre i assimilar estímuls de l’entorn, però existeixen causes que bloquegen el processament sensorial. Aquesta dificultat en els nens afecta directament a la seva capacitat per aprendre, al seu comportament, a la forma de moure’s i de relacionar-se amb els altres, i també afecta els sentiments de si mateixos.

Els trastorns de la integració sensorial poden estar implicats en problemes com el retràs motor o del llenguatge, la manca d’atenció, o el comportament hiperactiu.

Les hipòtesis de la integració sensorial

La teoria de la integració sensorial va ser desenvolupada per la terapeuta ocupacional americana Jean Ayres, després de realitzar investigacions en l’àmbit de les neurociències, educació i psicologia, que va començar als anys 70.

Hipòtesi 1: plasticitat neuronal

Les tècniques terapèutiques derivades de la teoria de la integració sensorial produiran canvis al cervell. La millora en el funcionament del sistema nerviós central seria possible gràcies a una quantitat d’estimulacions sensorials propioceptives, vestibulars i tàctils.

Hipòtesi 2: la seqüència del desenvolupament normal

Els conceptes adquirits en cada etapa proporcionen les bases pel desenvolupament de comportaments més complexos.

Hipòtesi 3: jerarquia del sistema nerviós

Les funcions d’integració dels nivells superiors (abstracció, percepció, raonament, llenguatge i aprenentatge) depenen de la integritat de les estructures inferiors i de les experiències sensori- motrius. La teràpia d’integració sensorial proporciona estimulació sensorial als nivells subcorticals del cervell.

Hipòtesi 4: la resposta adaptativa

L’evidència d’una resposta adaptativa promou la integració sensorial, i l’habilitat per produir una resposta adaptativa es basa en la integració sensorial.

Hipòtesi 5: la motivació interna

Existeix un impuls intern pel desenvolupament de la integració sensorial, que es manifesta per la participació en activitats sensori- motrius.

Els sistemes interns per la integració sensorial

Els sistemes bàsics pel desenvolupament infantil, sense els que el nen no pot aconseguir una correcta maduració neurològica, són els anomenats interns. És molt important conèixer aquests sistemes sensorials que participen directament en la correcta formació i desenvolupament de les habilitats del nen.

Sistema vestibular: és el sistema encarregat de processar tots els estímuls relacionats amb el moviment, la força de la gravetat i l’equilibri. Són processats a l’oïda interna. El sistema vestibular ens dóna informació per orientar-nos a l’espai, mantenir el camp visual estable quan el nostre cap i/o cos està en moviment (escriure, llegir, jugar…). També ens permet coordinar el moviment de les dos parts del cos (retallar amb tisores, encordonar, anar en bicicleta…) i anticipar-nos espaial i temporalment al moviment (per saltar a la corda, jugar amb la pilota). Ens dona orientació en relació a la gravetat, que és molt important per mantenir la nostra postura i equilibri. Si no ens orientem en relació a la gravetat o no ens sentim segurs als canvis d’aquesta, qualsevol moviment del nostre cos, ens fa veure el mon borrós i visquem amb ansietat e inseguretat. Una altra funció del sistema vestibular és el manteniment d’adequats nivells d’alerta del sistema nerviós. La nostra relació amb el món no és correcta si ens trobem inquiets, irritables o somnolents.

Sistema propioceptiu

Facilita informació sobre la posició del nostre cos i de les seves parts, i permet guiar els moviments del nostre cos sense la necessitat de fer servir la nostra vista. Ens dóna informació per tenir destresa i coordinació motriu en la nostra motricitat grossa (córrer, saltar) i en les funcions manuals (escriure, retallar) i al control oral (menjar, parlar). Ens permet graduar la força i realitzar els moviments en el moment just. També ens proporciona informació de com ens movem. Si aquestes habilitats automàtiques necessiten de pensament conscient per part del nen, és probable que el nen sigui lent i poc hàbil, amb baixa autoestima. Amb la propiocepció coneixem el nostre esquema corporal i podem desenvolupar habilitats de planificació motora (com utilitzo el meu cos per moure’m eficientment en el món, organitzar-me en l’espai I el temps).

Sistema tàctil

Processa estímuls de tacte, temperatura, dolor i pressió. El tacte és fonamental en el desenvolupament emocional del nen i del seu comportament com adult en la societat. És el sentit primordial per vincular-se emocionalment al cuidador. Localitzar i discriminar el lloc on està rebent l’estímul tàctil ens permet desenvolupar habilitats motores orals (alimentació, parlar, empassar-se la saliva), habilitats de manipulació (escriure amb llapis I ordinador, menjar amb els coberts).

La idea principal de la Teràpia d’Integració Sensorial és proporcionar I controlar l’entrada sensorial, especialment la del sistema vestibular. També estimular el sistema musculo-esquelètic i el sistema tàctil per tal d’aconseguir una resposta adaptativa que integri aquestes sensacions. Per realitzar aquest tractament I garantitzar una correcta avaluació del nen es necessari un terapeuta format específicament en la tècnica I un equip especial.

Quins nens es poden beneficiar de la teràpia d'integració sensorial?

  • Nens que presenten dificultats d’aprenentatge.
  • Nens amb hiperactivitat o hipoactivitat
  • Nens amb dèficit d’atenció
  • nens amb retard psicomotor
  • nens amb manca de motivació, inseguretat, baixa autoestima, problemes de relació.
  • Nens amb Síndrome de Down i d'altres alteracions genètiques.
  • Nens amb l’espectre autista
  • Nens amb autisme
  • nens amb patologies del desenvolupament
  • Nens amb alteracions neurològiques
  • Bebès prematurs
  • Nens amb llargues hospitalitzacions
  • Nens adoptats

Els nens privats d’estimulació sensorial bàsica necessària pel seu desenvolupament correcte, pot ser que presentin problemes posteriors.

L’avaluació i el tractament dels problemes de integració sensorial són complexes i estan en constant evolució. Un tractament inadequat realitzat per una persona sense formació específica en integració sensorial pot resultar perjudicial.

Un adequat processament de la informació sensorial del nostre cos, és fonamental pel desenvolupament d’habilitats motrius, cognitives, socials… Aquest processament és la Integració Sensorial.

La integració sensorial i l'autisme

Els símptomes d’un desenvolupament no normal poden ser observats molt aviat en un nen amb autisme. Una extrema defensivitat tàctil, intolerància al pit de la mare o incomoditat pel contacte físic, son alguns dels signes que es poden presentar al principi de la vida. Altres nens semblen normals durant els primers 12- 24 mesos, però més tard poden perdre habilitats adquirides i mostren signes específics de l’autisme. Durant els primers 6 mesos de vida, el nen autista té respostes extremes a les estimulacions sensorials. Alguns bebès no suporten el seu ambient I altres tenen por o es mostren sorpresos amb la més mínima estimulació. A partir dels 6 mesos de vida, apareixen altres comportaments que indiquen una disfunció en el processament sensorial i que, amb l’edat son més obvis: el nen prefereix algunes textures I a la vegada no vol unes altres. També ho fan amb els aliments o la roba, per exemple, no accepten el puré o el plàtan, els molesten les etiquetes de la roba… Això ens alerta de problemes en el sistema tàctil. El nen també pot presentar conductes com ara balancejos constants, donar voltes o per el contrari, por a pujar o baixar escales, a que l’aixequis de terra… Això demostra una alteració a nivell del sistema vestibular. El nen busca activitats com saltar , xocar, donar cops amb les mans I peus de manera exagerada. Aquestes conductes revelen problemes a nivell del sistema propioceptiu.

De vegades podem observar que el nen es tapa les orelles davant de sorolls que es donen en un ambient normal com poden ser soroll de cotxes, assecador de cabell, lladrucs de gossos, por excessiva davant de l’explosió d’un globus o d’un petard… Aquestes conductes estan relacionades amb una alteració del sistema auditiu.

El nen pot tenir problemes per aprendre a fer servir les mans I el cos en activitats especialitzades com pot ser l’ús dels coberts, escriure amb un llapis, seure en una cadira, pujar i baixar escales, agafar una pilota, tallar amb unes tisores, … No te un joc amb imaginació. Pot tenir problemes per començar una acció, o conèixer els passos per realitzar una activitat. Totes aquestes diferents conductes tenen relació amb la PRAXIS.

La integració sensorial i la hiperactivitat

La principal característica del nen hiperactiu és l’excés de moviment. Pot ser un dèficit en el sistema vestibular i el sistema propioceptiu, així el nen busca contínuament aquestes sensacions, perquè el seu cervell no modula correctament aquests estímuls. Són anomenats “buscadors de sensacions”.

Per altres nens, la hipersensibilitat al sistema tàctil és el principal problema. És la tendència a reaccionar negativa I emocionalment a les sensacions del tacte. Al nen amb hipersensibilitat tàctil són moltes les sensacions de tacte que li causen reaccions, fent que el nen no pugui mantenir la seva atenció en classe, en els jocs, en les relacions amb els altres… També és important valorar el medi ambient d’aquests nens, perquè pot ser que l’estimulació ambiental (sorolls, moviments, llums…) li provoquin pèrdua del control. Són ambients massa estimuladors per ells i el nen no modula tota la informació que rep, provocant-li una alteració en el comportament.

La Teràpia d’Integració Sensorial pot ajudar aquests nens a mantenir unes relacions amb el seu entorn tant físic com social més normalitzades I proporciona les bases per un desenvolupament més normalitzat del nen. Sense un desenvolupament adequat a nivell de sistema nerviós central, no podem assolir unes habilitats més elaborades.

Enllaços