Amb independència de la seva discapacitat i de les característiques de la conducta problemàtica, la intervenció ha de basar-se en el respecte de la dignitat de la persona i dirigir-se a millorar les seves condicions de vida en entorns inclusius, sense estigmatitzar-la pel fet de presentar un comportament problemàtic.

El tractament ha de ser també, adequat a l'edat de l'individu i als contextos on normalment viu.

Tot això significa que s'han de tenir en compte els desigs de la persona, en cas que no pugui expressar-los respectar els seus drets bàsics, i no només el que és important per als professionals o per a les famílies, ja que el que es persegueix és incrementar les oportunitats de la persona per a tenir amics, triar, participar en els seus ambients, etc.