A finals dels anys 1980 comença a prendre forma a tot el món un canvi d’actitud fonamental davant de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Aquest canvi promou una nova definició de la discapacitat intel·lectual més ajustada a la nova forma d’entendre-la i reflecteix un canvi de paradigma basat en una definició funcional i en un èmfasi en la interacció entre la persona, l’entorn, les intensitats i els patrons de suport necessaris. Les successives formulacions porten a les darreres definicions de discapacitat de l’Organització Mundial de la Salut i de discapacitat intel·lectual de l’ara re-anomenada Associació Americana de Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament.

La discapacitat intel·lectual es defineix en referència a un context social específic, com a expressió funcional de l’impacte de la interacció entre la persona amb capacitats intel·lectuals i habilitats d’adaptació limitades i el seu entorn.

L’èmfasi es posa ara tant en les conductes funcionals de la persona com en els suport proporcionats des del seu entorn. Els valors clàssics, centrats en les competències personals (independència, autonomia personal) s’enriqueixen amb la incorporació de nous valors que emfasitzen la relació entre la persona i la societat (interdependència), el dret a ser membres actius de la comunitat (participació, integració) i el dret a ser adult i a governar la pròpia vida (autodeterminació).

Aquesta nova perspectiva comporta canvis importants en el plantejament i en l’organització dels serveis:

• L’èmfasi es desplaça del control i la tutela de les persones amb discapacitat intel·lectual vers la gestió dels suports i l’adaptació de l’entorn (treball amb suport, suports per a les activitats de la vida diària, escola inclusiva).
• El diagnòstic passa de ser una etiqueta que es posa a les a ser una descripció dels punts forts i de les limitacions en les capacitats adaptatives i de les seves necessitats de suport
• L’objectiu esdevé la planificació de les intervencions dirigides a millorar la independència, la productivitat, la integració en la comunitat i la qualitat de vida de la persona amb discapacitat intel•lectual.

Segons l’ Associació Americana de Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament:

• Els suports són recursos i estratègies necessaris per promoure el desenvolupament, l'educació, els interessos i el benestar personal d'una persona amb discapacitat intel·lectual.
• Els suports els poden proporcionar els pares, els amics, els mestres, els psicòlegs, els metges o qualsevol altra persona o agència apropiada.
• En comptes de classificar les persones en categories prèvies de diagnòstic i acomodar-los a models de servei pre-existents, l'aproximació basada en els suports avalua les necessitats específiques de cada individu i suggereix les estratègies i serveis necessaris per optimitzar el funcionament individual.
• El treball en base als suports reconeix també que les necessitats i les circumstàncies individuals canvien amb el temps.
• El concepte de suport va ser una aspecte innovador del manual de l'AAIDD de 1992 i continua sent un aspecte fonamental del sistema de 2002.
• Pensar en termes de suports com a forma de millorar l'educació, l'empleu, el lleure i els entorns de vida constitueix una part important de l'aproximació centrada en la persona per proporcionar atenció i cura a les persones amb discapacitat intel•lectual.