El Suport conductual positiu és un enfocament per tractar els problemes de conducta que implica modificar condicions ambientals i/o els dèficits en habilitats (Carr,1995)

El suport conductual positiu ofereix els suports necessaris a nivell conductual, plasmats en un pla elaborat per l'equip d'atenció directa, familiars, amics i afins.

Consisteix a desenvolupar i establir suports, amb la finalitat d'aconseguir canvis conductuals importants a nivell social, utilitzant estratègies al menys aversives possibles per a la persona, d'aquí el seu cognom de "positiu".

El Suport Conductual Positiu és un plantejament basat en el respecte dels valors de la persona i en la derivació eficaç d'hipòtesis funcionals sobre el comportament problemàtic. Permet als professionals:

• Afrontar el repte de proporcionar suports en qualsevol context on es desenvolupa habitualment la persona
• Millorar la capacitat dels àmbits, institucionals, familiars i de la comunitat a l'hora de dissenyar contextos efectius,
• Incrementar l'ajustament o la connexió entre la investigació i l'aplicació i els ambients en els cuales té lloc l'ensenyament i l'aprenentatge

El Suport conductual positiu centra l'atenció en crear i promoure condicions ambientals que incrementin la qualitat de vida (desenvolupament personal, salut, social, familiar, treball, oci i temps lliure, etc.), fent que les conductes problemàtiques per a aquelles persones que les presenten siguin menys eficaces, eficients i rellevants i que les conductes alternatives siguin més funcionals. 

Tradicionalment, els especialistes en conducta han treballat com experts que defineixen les qüestions importants, seleccionen i dissenyen les intervencions sol·licitant l'ajuda dels clients (els pares i els professionals) a l'hora d'aplicar les seves estratègies. Des del suport conductual positiu, els usuaris (clients) han evolucionat des d'un paper passiu amb dependència d'un expert cap a un paper actiu que els permet:

• Presentar perspectives valuoses a nivell qualitatiu de cara a l'avaluació
• Determinar si les estratègies d'intervenció proposades són rellevants o no per a totes les situacions difícils que ha d'afrontar la persona amb discapacitat tant ara com en el futur
• Avaluar si l'enfocament global és pràctic o no, és a dir, si és compatible amb els valors, necessitats i estructures organitzacionals associades amb la persona i la seva xarxa de suport
• Definir quins resultats seran socialment vàlids, és a dir, que milloraran la qualitat de vida a través de la seva integració en la comunitat i la millora de la satisfacció personal.

La majoria de les investigacions en l'anàlisi conductual aplicada tradicional se centraven en reduir la conducta problemàtica per se. Encara que aquests resultats també es tenen en compte dintre del context de suport conductual positiu, no són els indicadors principals d'èxit d'una intervenció. Per contra, un resultat reeixit es defineix en termes de canvis en l'estil de vida que permeten a la persona amb discapacitat tornar a participar en activitats de la comunitat de les quals havia quedat exclosa o a les quals mai no havia tingut accés.