Adaptat a partir del llibre de V. Mark Durand:

Severe behavior problems: A functional communication training approach. 

Mark Durand fa una revisió dels factors que influencien el comportament i proposa un model bàsic que permet d'entendre, explicar i actuar amb més eficàcia sobre les conductes difícils i pertorbadores. Aquest model és particularment adequat per analitzar el comportament de les persones amb retard mental sever i profund.

Influències en les conductes problema

No hi ha dubte que existeix un nombre il·limitat d'estímuls que poden influir en els problemes de conducta. La recerca n'ha avaluat una gran quantitat, entre els quals s'inclouen coses com la densitat del grup, la recol·locació, la il·luminació, la vestimenta, l'atenció social, les conseqüències tangibles, o la fugida dels esdeveniments desagradables.

Però aquesta llarga llista no treu una premissa fonamental del model, segons la qual hi ha només un nombre limitat i circumscrit de classes importants de variables que afecten el comportament. A més, si bé és probablement cert que un gran nombre d'estímuls determinen el comportament d'una persona concreta, el model pressuposa que només un nombre reduït d'aquests estímuls exerceixen una influència realment significativa. Aquesta assumpció té una clara importància pràctica. Si fos veritat que cal avaluar un nombre pràcticament il·limitat d'estímuls per analitzar la conducta d'un alumne, ens trobaríem amb un problema pràctic gairebé irresoluble. Per sort, la recerca suggereix que hi ha un nombre limitat de classes d'estímuls que aparentment influencien la conducta de la majoria de personen que mostren problemes de conducta.

La figura següent mostra el model de classes generals d'estímuls que controlen els problemes severs de conducta.

Estímuls-esdeveniments

Els estímuls-esdeveniments són aquelles influències simples, discretes i immediates. Un exemple d'un estímul-esdeveniment es produeix quan un educador li diu a un alumne "no cridis" quan aquest comença a cridar. Els estímul-esdeveniment es contraposen als "esdeveniments-escenari" que corresponen a situacions més complexes i que poden coincidir en el temps amb els problemes de conducta o estar més distanciats en el temps.

Durand adopta una aproximació empírica i heurística per classificar els estímul-esdeveniments que controlen el comportament. En altres paraules, s'han establert unes classes d'estímuls a partir de la informació proporcionada per la recerca però amb la finalitat que facilitin les intervencions pràctiques.  Com es veu a la figura, hi ha quatre classes d'estímuls-esdeveniments que poden motivar una conducta. Això vol dir que aquests tipus d'estímuls es poden fer servir per aconseguir que una persona aprengui una conducta determinada o s'han de tenir en compte per analitzar les causes d'un comportament inadequat.

Atenció social

La recerca suggereix que l'atenció social és un factor molt important que determina moltes conductes. En particular, els problemes de conducta d'algunes persones són provocats i mantinguts per l'atenció social donada com a conseqüència. En d'altres paraules, algunes vegades, l'atenció pot convertir-se en el reforç positiu del problemes de conducta. La recerca ha mostrat com això pot passar fins i tot en el cas de conductes auto-lesives o agressives, que es continuen produint perquè són reforçades amb atenció social.

Aquest fet és important, perquè suggereix que conductes com les més estranyes formes d'auto-lesionar-se o conductes agressives poden tenir una funció útil per a la persona que les manifesta: aconseguir atenció per part de les persones de l'entorn. També té conseqüències pràctiques importants. Per a molta gent, resulta natural acudir en ajuda d'una persona quan la veiem alterada. Per exemple, si veiem un nen que plora, tenim la tendència natural a agafar-lo i intentar consolar-lo. Tanmateix, en alguns casos extrems i especials, aquesta atenció que donem amb la intenció de calmar o confortar pot ser perjudicial. L'atenció social pot arribar a tenir efectes negatius quan esdevé la conseqüència regular d'aquestes conductes problemàtiques, i sobre tot si aquesta atenció no es dóna freqüentment en d'altres moments.

Conseqüències tangibles

Les conseqüències tangibles, com per exemple el menjar, les joguines o les activitats, poden actuar també com a reforçadors positius dels problemes de conducta, a més de l'atenció social. La recerca ha mostrat repetidament que els problemes de conducta poden augmentar quan es veuen seguits per accés a activitats preferides o d'altres conseqüències tangibles.

Les conseqüències pràctiques d'aquest fet són evidents. Per exemple, suposem que un alumne es mostra regularment agressiu a fi d'obtenir una conseqüència com per exemple sortir de classe. En aquest cas, si un mestre decideix ignorar la conducta, però deixa que l'alumne surti al pati per calmar-se o per guanyar temps, el que està fent en realitat és reforçar el comportament agressiu.

Fugida

El reforçament negatiu també pot contribuir a la presència i manteniment de conductes problemàtiques. Un nen por mostrar conductes disruptives per evitar les situacions que li són estressants o aversives. Per exemple, suposem que un pare li demana a la seva filla que faci el llit. La filla, però, en comptes de fer el llit comença a cridar i a tirar-se pel terra. Després d'uns quants crits i rebequeries, el pare decideix deixar-ho estar pel moment i se'n va dient "ja tornaré quan estiguis tranquil·la". Més tard, el pare fa ell mateix el llit per estalviar-se una altra baralla. En una situació com  aquesta, la nena pot haver aprés que pot evitar de fer una feina que no li agrada amb una rebequeria prou intensa. Inadvertidament, el pare li va reforçar negativament les rebequeries en deixar de demanar que fes el llit.

Estimulació sensorial

Les situacions que hem vist fins ara tenen un component social perquè intervé sempre almenys una altra persona. Tanmateix, la recerca suggereix que les conseqüències sensorials d'algunes conductes problemàtiques (per exemple, auditives, visuals o tàctils) poden també contribuir al seu manteniment. Segons això, les conductes problemàtiques poden continuar perquè l'estimulació sensorial que proporcionen actua com a reforçador positiu. En aquests casos, es pot aconseguir una reducció en les conductes problemàtiques eliminant les conseqüències sensorials d'aquestes conductes, emmascarant-les o proporcionant formes alternatives d'aconseguir la mateixa estimulació.

Una implicació important pel que fa al control de les conductes disruptives mantingudes per les conseqüències sensorials és que la retirada de l'atenció social no hauria de tenir-hi cap efecte. Precisament aquesta retirada d'atenció és una de les primeres estratègies que s'intenta per controlar una conducta. Quan hi ha motius per creure que la conducta està mantinguda per conseqüències sensorials, cal evitar la rigidesa en les aproximacions i no retirar l'atenció sense una justificació adequada.

Influències múltiples

La discussió prèvia indica que les conductes problemàtiques de persones diferents poden ser mantingudes per conseqüències diferent. Per exemple, les auto-lesions d'una persona poden ser mantingudes per les conseqüències socials positives (més atenció per part de la gent), mentre que una conducta similar d'una altra persona es pot continuar donant perquè evita determinades demandes (per exemple, acadèmiques) o per conseqüències sensorials (feedback auditiu). Tanmateix, és important recordar que, les diferents conductes problemàtiques d'una mateixa persona poden estar sota el control de diferents tipus de conseqüències. Per exemple, en un estudi es va trobar que encara que dues conductes auto-lesives (cops de cap i cops a la cara) estaven mantingudes per les conseqüències sensorials, una d'elles (els cops a la cara) també depenia de l'increment en les dificultats de les tasques.

Encara que hi pocs estudis empírics al respecte, cal tenir present, doncs, que conductes diferents poden estar mantingudes per contingències diferents i que no es pot actuar rígidament sense una anàlisi funcional del comportament.

Esdeveniment contextuals

Els esdeveniments contextuals són condicions complexes que es donen simultàniament amb les conductes problemàtiques, o que estan més distants en el temps. Per exemple, un esdeveniment contextual pot consistir en haver passat una mala nit sense poder dormir adequadament o tenir malestar físics (una mica de febre), abans d'un episodi d'agressió. Molts estudis confirmen la importància i rellevància dels esdeveniments contextuals externs o interns. Aquests esdeveniments es poden classificar en els tipus següents.

Contextos fisiològics

Una de les explicacions més freqüents de la permanència de conductes problemàtiques en una persona implica la suposició que aquesta persona està malalta o no es troba bé. Cal remarcar que un dels factor de risc del sistema de tractament òptim de Ian Falloon és precisament l'aparició d'una malaltia corrent (refredat, grip, etc.). Els canvis de medicació, i sobre tot el no prendre una medicació per qualsevol causa, poden agreujar el comportament problemàtic d'una persona.

Contextos socials

Una pertorbació del comportament, per exemple, un empitjorament, pot ser degut a la influència de factors que tenen a veure amb la relació entre el subjecte i altres persones. Per exemple, alguns usuaris de la residència es mostren més irritables el divendres, quan presumiblement saben que és el dia que marxen a casa, però potser no tenen prou clar el marc temporal de referència. Mark Durand explica el cas d'una noi que mostrava conductes agressives després de passar el cap de setmana a casa seva, si també hi havia estat el seu germà gran. La hipòtesi que es va establir era que el germà era més intolerant i feia que hi hagués més tensió i conflictes durant el cap de setmana, i això repercutia en el comportament del noi en tornar a l'escola.

Un altre exemple té a veure amb la seqüència de les tasques que es demanen a la persona. Durand descriu el cas d'un adult que mostrava problemes de conducta per evitar realitzar determinades tasques. Aquests problemes augmentaven si es passava d'una tasca més fàcil a una més difícil i disminuïen si la mateixa tasca estava precedida per una més difícil.

També es freqüent l'experiència de persones que es porten "millor" o "pitjor" segons la persona amb la que es troben en un moment determinat.

Contextos físics

La influència de variables físiques també s'ha estudiat. Per exemple, el nivell de soroll, de lluminositat, l'hora del dia, l'haver esmorzat, està amb molta o poca gent, etc. són, entre d'altres, factors que poden contribuir a millorar o empitjorar el comportament d'una persona. Encara que de vegades no es puguin modificar fàcilment, val la pena tenir-los en compte abans de començar cap acció correctiva concreta sobre un problema de conducta.