El suport conductual positiu ha evolucionat a partir de les tècniques d'anàlisi aplicada del comportament i de modificació de conducta que es van desenvolupar a partir d'una teoria psicològica determinada: l'anàlisi experimental del comportament.

Actualment, l'anàlisi experimental del comportament no forma part de les teories psicològiques acceptades per explicar de manera general tots els aspectes del comportament humà, incloent els cognitius, lingüístics i  i els emocionals, les diferències individuals, el nivell de desenvolupament o la psicopatologia.

El suport conductual positiu és un instrument valuós que ens fa entendre la funció de la conducta des d'una perspectiva relacional i ecològica, però que no disposa dels instruments conceptuals ni dels recursos tècnics adequats per avaluar els aspectes mencionats ni per tenir-los en compte en el disseny dels plans de suport.

Qualsevol pla d'intervenció, especialment en l'àrea de les conductes problemàtiques ha de tenir en compte el tipus d'avaluacions i de tècniques d'intervenció del suport conductual positiu, però una planificació realment comprensiva de les intervencions de suport ha d'incloure la valoració del nivell intel·lectual, la comunicació i el llenguatge, determinats aspectes de la personalitat, els estils d'aprenentatge i les diferències individuals en una diversitat d'àrees i processos rellevants (per exemple, processament i integració sensorials), el nivell de desenvolupament, i la presència de trastorns psicopatològics específics (per exemple, trastorns d'ansietat, trastorns obsessiu-compulsius, trastorn d'atenció, depressió, trastorns bipolars...), etc.

Des d'aquesta perspectiva, el suport conductual positiu, constitueix un element necessari, per no sempre o necessàriament suficient de la intervenció per ajudar al desenvolupament de les persones amb o sense discapacitat intel·lectual, ajudar-les a resoldre els seus problemes i reduir les seves conductes problemàtiques.